Aquí no pretenem escriure una guia turística sobre El Hierro, doncs de ben segur que a internet mateix podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que us podríem oferir. El nostre propòsit només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquest indret i compartir informació i suggeriments que creiem que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.
RECORREGUT
La Montse i jo vam realitzar aquest viatge a finals del gener del 2018, donant volta en bicicleta a la petita illa de El Hierro en 4 dies. Després vam acabar d'assaborir aquest feréstec bocí de terra fent algunes excursions a peu per arribar allí on les bicicletes no ens havien portat.
 |
| En verd la volta a l'illa en bicicleta i en vermell les excursions a peu |
Les 4 etapes de la volta en bici van sumar un total de 180 kms i 5.100 metres de desnivell positiu, pedalant per terrenys molt variats, des de carreteres secundàries fins a sinuosos senders entre frondosos boscos de laurisilva, passant per zones desèrtiques, camins sorrencs i pistes de terra volcànica. Tota una amalgama de paisatges ben diversos i espectaculars repartits per una illa ben petita i poc poblada.
 |
| El Hierro és l'illa més occidental i meridional de les Canàries |
El Hierro és la més occidental i meridional de les 7 illes que conformen l'arxipèlag Canari (o millor dit, les 8 illes, ja que des de l'estiu del 2018 La Graciosa està considerada com la vuitena illa de les Canàries). Sense considerar aquesta última, El Hierro també és la més petita i la menys poblada doncs, aproximadament, només compta amb uns deu mil habitants.
 |
| El Hierro és una illa molt abrupta |
 |
| El Hierro també es coneguda com l'illa dels mil volcans |
El tortuós origen de l'illa se situa en contínues erupcions volcàniques submarines que van fer créixer el relleu fins que, fa poc més d'un milió d'anys, van fer emergir l'illa. Diverses erupcions es van anar succeint arribant al seu màxim d'activitat fa tant sols uns dotze mil anys i perllongant-se fins fa uns mil anys. Un sospir en la geologia, tal i com denota l'aspecte tant volcànic de gran part de l'illa.
 |
| Al final ens vam decidir per llogar unes bicis elèctriques |
QUAN ANAR-HI
 |
| Pedalant per l'illa de El Hierro dins del mar de boira |
A diferència de les travesses ciclístiques que anteriorment havíem fet a Lanzarote i Fuerteventura, a El Hierro gran part de les etapes vam rodar al voltant dels mil metres d'alçada, a més a més els relleus més elevats atrapen la humitat dels alisis i provoquen el característic mar de núvols, que s'arrapa a les parts altes de l'illa com si fos un barret. De fet nosaltres el vam veure i el vam patir durant tots els dies que hi vam romandre.
Per aquest motiu potser és recomanable viatjar-hi més cap a la primavera, estiu o tardor, ja que al gener vam passar més aviat fred que calor. Segurament a l'estiu també hi deu fer massa calor, tot i que aquesta sempre és més suau i suportable que a gran part de l'Espanya peninsular. Així doncs, si podeu elegir, recomanaríem d'anar-hi des del març fins a mitjans de juny i del setembre al novembre.
 |
| - I jo que em volia escapar del fred del Pallars! |
Per aquest motiu potser és recomanable viatjar-hi més cap a la primavera, estiu o tardor, ja que al gener vam passar més aviat fred que calor. Segurament a l'estiu també hi deu fer massa calor, tot i que aquesta sempre és més suau i suportable que a gran part de l'Espanya peninsular. Així doncs, si podeu elegir, recomanaríem d'anar-hi des del març fins a mitjans de juny i del setembre al novembre.
 |
| Al sabinar de la Dehesa gairebé sempre hi fa vent! |
Els vents alisis hi bufen tot l'any, però ho fan amb més força durant els mesos d'estiu. De totes maneres la variabilitat orogràfica de El Hierro provoca també una gran variabilitat climàtica, per això hi ha sectors on el vent és força habitual i molest mentre que en d'altres gairebé ni és nota. El que passa és que si voleu donar la volta a l'illa us tocarà passar per tots els sectors! Així que us farà falta una mica de sort...
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
 |
| El trànsit a El Hierro és realment molt escàs |
El trànsit que vam trobar a El Hierro fou tan escàs com qualsevol cicloturista desitjaria trobar en qualsevol dels seus viatges. Pedalar pels trams que vam fer de carretera fou un autèntic plaer gràcies a la manca de trànsit, especialment de camions, que semblaven no existir en aquella illa. Tot i això, com en la majoria dels nostres viatges ciclístics, vam mirar de pedalar el mínim possible sobre l'asfalt.
 |
| No tots els trams eren de bon rodara |
L'estat dels trams de carretera que vam fer també foren una delícia en quant al bon estat de l'asfalt. Així mateix moltes de les pistes per les que vam pedalar també eren de bon rodar, encara que també vam fer força "el cabra" per camins pedregosos i costeruts on fins i tot ens va tocar empènyer la bicicleta en algun petit tram (i això que portàvem bicis elèctriques!). Sort que el paisatge sempre compensava l'esforç!
SEGURETAT
Com la majoria d'indrets tranquils i poc poblats, El Hierro és un lloc molt segur, més encara si tenim en compte que és una illa petita on és difícil escapar-se o amagar-se. Probablement als indrets més turístics s'ha de ser una mica previngut, però de ben segur molt menys que a qualsevol lloc freqüentat de la península. En definitiva, la seguretat és un tema que no ens ha de preocupar.
MENJAR
 |
| La Pasada, un restaurant de cuina tradicional a Guarazoca, al nord de El Hierro |
La gastronomia "herreña" que vam tenir la sort de tastar ens va agradar per la seva senzillesa i la seva poca sofisticació, basada en productes de qualitat i de proximitat. Al ser una illa encara poc turística els bars i restaurants conservaven encara un bon ambient de poble, uns preus moderats i una amabilitat desinteressada. Que més es pot demanar?
 |
| Papas arrugadas amb mojo rojo i verde |
Com a entrant mai podien faltar les "papas arrugadas", tot un clàssic de les Canàries, també molt present a El Hierro, ideals per acompanyar molts tipus de plats. Són patates petites bullides amb molta sal i acompanyades de mojo verde i mojo rojo, un parell de salses molt saboroses fetes a base de pebrots verds i julivert el primer, i pebrot vermell i pebre vermell el segon. El mojo rojo o picón pot ser més o menys picant segons el lloc.
El peix fresc és potser el protagonista de les cartes, però també hi trobem la carn de cabra, el formatge "herreño" i el gofio, una farina de cereals torrats amb la que es preparen diferents plats. Sens dubte les postres més famoses de El Hierro són les quesadillas, un dolç en forma de flor elaborat a partir del formatge, ous, farina, sucre i llimona, una autèntica bomba que us omplirà d'energia per a pedalar! Les que més ens van agradar foren les que elaboren des de l'any 1900 a la La Fábrica de Quesadillas de Valverde, capital de El Hierro, així que si voleu una idea per a portar algun record útil a la família o als amics, ja sabeu...
DORMIR
 |
| Casa de camp de San Andrés |
Aquest cop la travessa en bicicleta només era de 4 etapes i 3 nits, a més a més a cada final d'etapa hi havia algun allotjament, així que vam deixar la tenda de campanya, el sac i la màrfega a casa. Això també ens permetia anar força més lleugers i ser més versàtils alhora d'afrontar pistes en mal estat i senders.
 |
| Balneario del Pozo de la Salud |
A Valverde, d'on vam sortir, vam dormir en un hostal, a la primera etapa ho vam fer a San Andrés en una rústica casa de camp on llogaven una bonica habitació, a la segona etapa vam fer nit al Balneari del Pozo de la Salud, i a la tercera nit en un apartament de La Restinga. Lo del balneari va ser perquè no teníem elecció, però va acabar sent un encert, un premi merescut després d'una llarga etapa.
BICICLETA I EQUIPATGE
|
| Al final ens vam decidir per llogar unes bicis a El Hierro |
Aquest era el segon viatge sobre dues rodes on vam decidir llogar les bicicletes (el primer fou la Volta a Fuerteventura en Bicicleta) i el primer que ho vam fer sobre bicis elèctriques. Lo de llogar-les era degut a que la travessa era força més curta del que estàvem habituats i tot l'enrenou d'empaquetar les bicis i portar-les fins a l'aeroport, per només 4 dies de pedaleig, ens feia una mica de mandra.
 |
| Les dues bicis que vam llogar a l'empresa Velohierro |
 |
| La bicicleta estava ja força preparada per al cicloturisme |
 |
| La bicis elèctriques ens van permetre gaudir de les etapes i acabar encara de dia |
Aquesta volta a El Hierro en 4 etapes també es pot fer amb bicis convencionals, però tenint en compte que al gener ens va agafar una mica baixos de forma i que algunes de les pendents de l'illa eren força pronunciades, la veritat es que les bicis elèctriques ens van permetre gaudir molt de la travessa sense acabar rebentats i finalitzar les etapes de dia (s'ha de tenir en compte que poc abans de les sis ja era de nit!).
 |
| L'ajuda de les bicis elèctriques permet afrontar alguns senders tot i el pes de les alforges |
L'ajuda de potència de les bicis elèctriques també ens va permetre afrontar alguns senders de pujada que, tot i no ser gaire pronunciats, amb una bicicleta convencional i amb el pes de les alforges de ben segur ens hagués tocat empènyer-les una mica (o variar lleugerament l'itinerari). Tot i això també ens va tocar d'empènyer-les algun petit tram!
 |
| Les BTTs són les bicicletes més polivalents |
Ja sigui elèctrica o no, el que creiem indispensable per a realitzar aquesta travessa és una bicicleta de muntanya, ja que vam pedalar per tot tipus de terrenys. Malgrat que havíem preparat força el recorregut, no sabíem ben bé quins tipus de pistes i camins ens trobaríem i, com ja hem dit en altres viatges, la millor manera d'estar preparats per a tot és una bicicleta de muntanya (BTT).
 |
| Pedalant pel sector nord-est de El Hierro |
És cert que a El Hierro hi ha excel·lents i tranquil·les carreteres sense trànsit, molt pintoresques, sinuoses i molt adequades al cicloturisme, però a nosaltres sempre ens agrada complicar-nos una mica la vida i evitar l'asfalt tant com podem, gaudint al màxim de la natura i dels entorns menys humanitzats, encara que a vegades això suposi pedalar per indrets que podrien semblar poc adients per a unes bicis carregades amb alforges.
 |
| Portar poc pes és una de les claus per gaudir d'aquesta travessa |
No cal dir que per aquest tipus de travesses és molt important mirar de minimitzar el pes que portarem sobre la bici, ja que això és la clau per a poder gaudir plenament del viatge, així com el fet de no portar tenda, que ens va permetre anar més lleugers i ser més versàtils. Un consell és que mireu d'agafar només l'imprescindible i alguna cosa menys!
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació!
 |
| - Per que no haurem llogat un cotxe com tothom! |
La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però la relació amb el paisatge, les experiències viscudes i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, problemes mecànics o cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
 |
| Paisatges grandiosos que es van impregnant a ritme de pedal |
Paisatges grandiosos que se'ns van impregnant a ritme de pedal, quedant gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
 |
| Viatjant amb la bicicleta cada dia és una nova aventura |
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, amarant-nos de sensacions i assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que...
la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!
Només depèn de vosaltres.
 |
| FINS LA PROPERA!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada