L’erudit egipci Ptolomeu va postular que el
Hierro era la fi del món conegut, l’extrem més occidental del món explorat.
Molts segles més tard, quan ja s’havia descobert Amèrica, es va decidir que per
aquesta illa passaria el meridià 0, l’origen de totes les mesures longitudinals
terrestres. I així va ser durant més de dos-cents anys, fins que el 1884 els
britànics van decidir que aquest cobejat meridià passaria per la ciutat de
Greenwich. Avui en dia, en ple segle XXI, al Hierro encara s’hi respira la
sensació d’estar a la fi del món i un té la percepció d’estar molt apartat de
tot, al marge de la voràgine d’esdeveniments que trasbalsen la resta de
mortals. Una àurea atemporal embolcalla aquesta petita illa de geografia
abrupta i feréstega, fuetejada pels vents alisis i dominada per una natura espectacular
que ens mostrarà un repertori de paisatges increïblement variats i
espectaculars, on més de 500 volcans ens recordaran que aquí només hi estem de
pas i, igual que un dia la seva fúria va fer néixer aquesta illa de les
entranyes de l’oceà, un altre dia hi desapareixerà sense deixar rastre. Així
doncs no espereu massa a visitar aquest petit bocí de terra apartat de tot, on
l’aventura encara és possible, especialment a ritme de pedal. Benvinguts a la
fi del món!
 |
| Benvinguts a El Hierro!! |
A finals de
gener del 2018 la Montse i jo ens vam tornar a escapar uns dies del fred del Pallars per anar a pedalar per una de les illes Canarias que encara no coneixíem i que ens cridava especialment l'atenció:
El Hierro. Vam estar-hi poc més d'una setmana i l'experiència fou molt positiva, però amb el tema d'escapar-nos del fred no ho vam encertar del tot...
 |
| Les illes Canàries |
El Hierro és la
més occidental i
meridional de les 7 illes que conformen l'arxipèlag Canari (o millor dit, les 8 illes, ja que des de l'estiu del 2018 La Graciosa està considerada com la vuitena illa de les Canàries). Sense considerar aquesta última,
El Hierro també és la
més petita i la
menys poblada doncs, aproximadament, només compta amb uns deu mil habitants.
 |
| Imatge de Google Earth d'un sector de la costa est de El Hierro |
Igual que la resta de les Canàries,
El Hierro és una
illa d'origen volcànic, però és la més jove de totes i per tant el seu relleu ha estat relativament
poc erosionat (contràriament a Fuerteventura, que és la més antiga i la més erosionada, tal i com vam poder comprovar durant la travessa de
Fuerteventura en bicicleta). Aquesta és potser la principal característica de l'illa,
un relleu molt jove i molt abrupte, amb pendents molt pronunciats.
 |
| Baixant per camins abruptes cap a la costa |
Volem remarcar especialment aquesta
orografia abrupta i
trencada, doncs és un factor important a l'hora de planificar una travessa en bicicleta. Les
pendents que s'han d'afrontar per moure's d'un sector a un altre són
considerables, doncs hi ha poques vies de comunicació que segueixin la mateixa costa, degut als nombrosos
penya-segats i a la seva
verticalitat, i per tant, per anar d'un lloc a un altre és obligat pujar bastants metres de desnivell per tornar-los a baixar després.
 |
| En verd la travessa en bicicleta i en vermell les excursions a peu |
El Hierro és una illa molt petita però amb una
gran variabilitat de paisatges i amb molts indrets espectaculars que no ens volíem perdre, de manera que vam dedicar moltes hores en preparar una ruta que intentés lligar molts d'aquests paratges i, com sempre intentem de fer en els nostres viatges, pedalar
pocs kms per carreteres asfaltades. Unes quantes vegades ens hi vam veure obligats, però tampoc va suposar cap problema perquè el trànsit d'aquesta illa és gairebé nul.
 |
| Vista 3 D del Hierro. En verd la travessa en bicicleta i en vermell les excursions a peu |
Al final van resultar 4 etapes amb un total de 180 kms i 5.100 metres de desnivell positiu, pedalant per terrenys molt variats, des de carreteres secundàries fins a sinuosos senders entre frondosos boscos de laurisilva, passant per zones desèrtiques, camins sorrencs i pistes de terra volcànica. Tota una amalgama de paisatges ben diversos i espectaculars repartits per un bocí de terra ben petit i poc poblat.
 |
| A les parts altes del Hierro la boira és molt habitual |
Aquesta diversitat paisatgística és en gran part deguda a la gran diversitat climàtica de l'illa, que a la vegada està molt condicionada per la seva orografia. Els vents alisis, provinents del nord-est, xoquen amb l'abrupte relleu de l'illa i al elevar-se condensen tota la humitat i formen un mar de núvols molt habitual i característic de la vessant nord i nord-est, mentre que l'altra banda de l'illa aquests vents baixen ben ressecs.
 |
| Caminant per un bosc de laurisilva del Hierro |
Així doncs, allí on el mar de núvols aporta molta humitat durant una gran part de l'any, s'hi han desenvolupat boscos frondosos com la laurisilva, un tipus de vegetació que havia estat molt habitual a Europa fa milions d'anys però que va ser extingida durant les glaciacions del quaternari i que, en algunes de les Illes Canàries, va poder sobreviure i arribar fins als nostres dies.
 |
| Baixant en bicicleta cap a la costa sud del Hierro |
En altres sectors de l'illa l'aigua és molt escassa i el paisatge és ben diferent, amb una vegetació molt adaptada a la sequera i a la manca d'humitat, de manera que en pocs quilòmetres podem passar d'estar immersos a la boira dins d'un frondós bosc, a estar pedalant entre volcans i colades de lava, com si en un obrir i tancar d'ulls haguéssim saltat a un país ben llunyà.
 |
| Pedalant entre volcans i colades de lava |
Precisament la gran quantitat de volcans que ens anirem trobant és una de les característiques d'aquesta abrupta illa, ja que en té més de
500 de visibles, més alguns centenars més enterrats sota colades de lava. Per aquest motiu
El Hierro també és coneguda com l'
illa dels mil volcans, una dada impressionant si tenim en compte les seves diminutes proporcions.
 |
| El Hierro, l'illa dels mil volcans |
El tortuós origen de l'illa se situa en contínues erupcions volcàniques submarines que van fer créixer el relleu fins que, fa poc més d'un milió d'anys, van fer emergir l'illa. Diverses erupcions es van anar succeint arribant al seu màxim d'activitat fa tant sols uns dotze mil anys i perllongant-se fins fa uns mil anys. Un sospir en la geologia, tal i com denota l'aspecte tant volcànic de gran part de l'illa.
 |
| Al final ens vam decidir per llogar unes bicicletes elèctriques |
La volta a
El Hierro que havíem dissenyat constava de
4 etapes (que ja són prou si tenim en compte que l'illa fa només uns
100 kms de perímetre!) i ens vam plantejar si valia la pena tota la moguda d'empaquetar bicis, portar-les a l'aeroport, pagar-ne el transport, etc. Així que finalment vam optar per llogar-les allí i no vam resistir la temptació d'agafar unes
bicis elèctriques, que de ben segur ens anirien prou bé per afrontar la orografia herreña!
 |
| Pedalant dins del mar de núvols del Hierro |
A diferència de les travesses ciclístiques que anteriorment havíem fet a
Lanzarote i
Fuerteventura, a El
Hierro gran part de les etapes rodarem al voltant dels
mil metres d'alçada, a més a més els relleus més elevats atrapen la humitat dels alisis i provoquen el característic
mar de núvols. Per aquest motiu potser és recomanable viatjar-hi més cap a la primavera, estiu o tardor, ja que al gener vam passar més aviat fred que calor.
 |
| Pedalant cap a la fi del món |
Només a les zones costeres del ressec sud vam notar realment l'escalf del sol, però malgrat aquest fet, vam gaudir àmpliament d'aquesta travessa a ritme de pedal per aquestes terres feréstegues i espectaculars, que un dia foren els confins de la Terra coneguda i que encara conserven aquella àurea atemporal que ens farà sentir talment com si pedaléssim per la fi del món. Benvinguts al meridià 0! Comença l'aventura!
 |
| Platja del Tacorón, El Hierro |
 |
| Acompanyeu-nos!! |
